al poble, aquest vespre, si no sopa, quedarà prou pa pera demà.—I s mira l pa per tots cantons.—Avui no pastaré, ja no hi ha gaire farina; anirem tirant fins al divendres.
Havent desat el pa, la Matrena s'asseu prop de la taula pera apedaçar la camisa del seu marit; cus que cus i pensa en en Semèn, que se n'ha marxat pera comprar les pells de moltó.
—Mentre que l mercader no l'hagi enganyat... Es tant bo, el meu home... Ell sí que no enganyarà mai a ningú, i, en cambi, una criatura n faria l que voldria... Vuit rubles són molts diners; n'hi ha per comprar una bona xuba, no pas de les més bones, però que al cap-d'avall fa l mateix servei. L'hivern passat va esser ben cru sense xuba. Vés qui va a rentar al riu sense abric de pells! Vet-aquí que ara se m'ha anat am la meva jaqueta emboatada posada. Com surto de casa ara sense roba?... Que triga a venir! Ja hauria d'esser aquí. Se deu haver entretingut a la taverna, «la meva rateta»?
Tantost li ha vingut al pensament el seu marit, que sent els seus passos a l'escala. La Matrena deixa la feina i el surt a rebre. Alla-
