vors veu entrar dos homes: en Semèn i un altre mujik, sense re al cap, calçat de valenki.
Per l'halè, la Matrena s'adona tot seguit que en Semèn havia begut.
—Ho hauria jurat!—diu ella entre si.
Veient-lo sense caftà, am les mans buides, silenciós, tot encongit, li cauen les ales del cor, a la pobre dòna.
—S'ha begut els diners, s'ha ficat a la taverna amb algun murriet, i ara mel porta aquí. Ja no s pot fer més!
Deixant-los entrar a l'isba, la Matrena ls segueix en silenci.
Veu un home jove, magre, palid, vestit am llur caftà, sense camisa assota l caftà, sense gorra. Un cop entrat, roman sense moviment i amb els ulls baixos. I la Matrena pensa:
—Es un gandulot. Ara té por.
Ella que s'acosta a l'estufa, fent mala cara i tota amoïnada, esperant els esdeveniments.
En Semèn se treu la gorra, i s'asseu sobre l banc, a tall de bon xicot.
—I bé,—diu,—Matrena: ens donaras sopar? Estic dejú.
Sense girar-se, la Matrena va rondinar.
