Se va deturar prop de l'estufa, i, sense manejar-se, mira ara l'un, ara l'altre, fent anar el cap.
En Semèn bé prou que veu que la dòna està furiosa; però quina culpa hi té ell? I, com aquell qui no fa res, agafa la mà del foraster:
—Seu, germà,—li diu;—sopem.
L'altre s'asseu sense dir res.
—I bé, dòna; que no has cuit sopar aquest vespre?
La Matrena ja no s pot aguantar més.
—He cuit sopar, emperò no pas pera tu; tu t'has begut fins l'enteniment!... Sen va a cercar una xuba nova, i torna sense caftà; i com si encara no n'hi hagués prou, duu a casa un vagabon tot nu. No tinc sopar pera ls borratxons com vosaltres.
—Prou, Matrena: no cal pas fer anar la llengua pera no dir res de bo. Valdria més que de primer me demanessis qui es aquest home.
—Comença tu per dir ont has perdut els diners,—va interrompre la dòna.
En Semèn va ficar mà a la butxaca i en va treure ls tres rubles.
