—Aquí tens els diners. En Trofimov no m'ha pagat: m'ha promès que demà m pagaria.
La Matrena cada cop se posa més furiosa. Sense xuba, el darrer caftà posat a les espatlles d'un vagabon tot nu, que per acabar-ho d'adobar ha portat a casa amb ell! Ella que agafa ls diners i sen va a amagar-los tot dient:
—No n tinc, de sopar; no s pot pas donar menjar a tots els borratxons nusos.
—Ep, Matrena, que callis, i escolta bé lo que t vaig a dir!
—Jo escoltar les bestieses d'un imbecil que ha begut! Ja tenia raó de no voler-me casar am tu! La mare m va donar roba, tu te l'has beguda; ten vas per comprar una xuba i també te l'has beguda.
En Semèn fa esforços inutils per explicar-li que no ha begut sinó per valor de vint kopeks; li vol dir com i de quina manera ha trobat l'home; la Matrena no li deixa collocar ni una paraula; ella n diu dues al mateix temps; adhuc tot lo que ha passat dèu anys enrera me li tira entre cap i coll. Ella parla, parla, la Matrena, i després agafa en Semèn per la màniga.
