—Torna-m la meva jaqueta, no tinc més que la que tu m'has pres; tu la portes, mala bestia! Que l dimoni se 'endugui!
En Semèn se vol treure la jaqueta, la dòna estira, les costures se descusen. Per ultim, la Matrena torna agafar la jaqueta, se la posa al cap, i s dirigeix cap a la porta pera anar-sen; més de sobte s detura, rabiosa: voldria desfogar-se sobre algú i saber qui es aquell home.
Dreta al peu de la porta, la Matrena diu:
—Si fos un bon home, no aniria tot nu: al menys tindria una camisa. Si tu haguessis fet quelcom de bo, m'hauries dit d'ont havies tret aquest elegant.
—Si m'estic matant pera dir-t'ho! Jo passava prop de la capella, quan he trobat aquest minyó mig gelat, tot nu. Me sembla que no fa pas calor, ni molt menys. Déu es qui m'ha conduit envers ell: s'hauria mort aquesta nit. Què fer? L'he agafat, l'he vestit, l'he portat a casa... Calma-t, Matrena; això que fas es pecat. Hem de morir un dia.
