La Matrena va obrir la boca pera replicar. De prompte, va llençar els ulls sobre l foraster i va callar. Assegut sobre l banc, estava immobil. El pit li anava com una manxa, amb un panteig... Tenia les mans plegades sobre ls genolls, el cap baix, els ulls clucs, com oprimit. La Matrena callava. En Semèn li diu dolçament:
—Matrena, ja no tens Déu dins el teu cor?
Sentint aquestes paraules, la dòna va guaitar el foraster, que alçava ls ulls dret an ella, i el cor se li va partir. Deixant la porta s va acostar a la llar pera preparar l'àpat, va posar la caçola sobre la taula, va portar l'ultim pa i el kvass[1].
—Anem: menja,—diu ella.
En Semèn va empènyer l'home cap a taula.
—Acosta-t, jove.
Va tallar pa, el va sucar i s va posar a menjar.
La Matrena s va asseure al cantó de la taula, hi va posar els colzes, i, amb el cap entre les mans, se va mirar el foraster. I li va
- ↑ Cidra.
