entrar una gran pietat; i s va posar a estimar aquell desgraciat. Tot seguit el foraster devingué més content, i, alçant el cap, va mirar la pobre dóna amb un somriure. En havent sopat, la dòna va rentar plats i va dir:
—D'on véns?
—No sóc d'aquí.
—Com va esser que vas anar raure allà?
—No ho puc dir.
—Qui t'ha despullat?
—Déu m'ha castigat.
—I així, tot nu, te quedaves?
—Així, tot nu, me quedava. M'estava gelant; en Semèn m'ha vist, ha tingut pietat de mi; m'ha posat el seu caftà, i m'ha dit que l seguís. I tu has tingut compassió de la meva miseria, m'has fet menjar i beure: que Déu vos beneeixi!
La Matrena s va aixecar, va obrir el seu cofre i en va treure la camisa vella den Semèn, que havia apedaçat pera l'endemà, va agafar un parell de calces velles i, donant-ho tot al foraster, li va dir dolçament:
—Té, ja veig que no tens ni camisa; vesteix-te; ajeu-te allà on vulguis, sobre l banc o sobre l'estufa.
