Aquesta pàgina ha estat revisada.
38
Lleó Tolstoi
—Semèn.
—Què?
—Nosaltres donem, i ningú ns dóna.
En Semèn no va saber què respondre.
—Ja hem parlat prou,—va fer ell, tombant-s'hi.
I s van adormir.
V
En Semèn se va despertar dejorn: les criatures encara dormien; la dòna havia sortit pera demanar pa a la veína: sol, el foraster estava assegut sobre l banc, amb els ulls mirant enlaire; tenia la cara més serena que l dia abans.
I en Semèn va dir:
—Què hem de fer, noi? El ventre demana pa i el cos vestits. Cal guanyar-se la vida. Sabs de treballar?
—No sé res.
En Semèn va obrir uns ulls com unes taronges i va dir:
—Un hom aprèn tot lo que vol, quan la voluntat no hi manca.
