am sorpresa. No havia vist mai semblants homes. En Semèn era rabassut, en Mikhail magriçó; la Matrena semblava una branca d'arbre ressecada. Aquell home semblava venir d'un altre món; vermell i ple de cara, amb un coll com un brau: semblava fet de bronzo.
Després d'haver bufat am força, el barine va llençar l'abric de pells, se va asseure sobre un banc, i va dir:
—Qui de vosaltres es el mestre sabater?
En Semèn s'hi va acostar:
—Só jo, Excellencia,—va dir.
El barine va cridar el vailet.
—Fedka: porta-m el cuiro.
El sirvent va comparèixer amb un paquet, que va posar sobre la taula.
—Desfés aquest paquet.
L'altre va obeir.
El barine va ensenyar el cuiro an en Semèn.
—Sabater, veus bé aquest cuiro?
—Sí, Excellencia.
—Comprens bé quina mena de mercaderia es?
En Semèn palpa l cuiro i diu:
