El tzar se va alegrar d'aquesta proposició dels sastres, i va encomanar el vestit.
Fou entregada als sastres una peça de drap pera treballar, i sels va donar vellut, seda, or, en fi, tot lo que cal pera fer un vestit.
Varen passar vuit dies, el tzar va enviar el seu ministre pera informar-se si l vestit nou estava llest.
El ministre va arribar i va demanar el vestit an els sastres, els quals li respongueren que ja estava llest, tot designant-li un lloc buid.
El ministre, sabent que aquell qui era ximple i indigne del seu empleu no podia veure l vestit, va fer veure que l veia, i els va felicitar.
El tzar se va fer portar el vestit. Li van dur i se li va signar un lloc buid.
El tzar va fer veure també que veia l vestit nou, se va llevar el que portava i va ordenar que li posessin aquell vestit tant ric.
Quan el tzar va sortir a passeig per la ciutat, tot-hom veia que l subirà no duia vestit, però ningú gosava dir-ho, sabent que solament els ximples estaven privats de veu-
