—La mercaderia es de primera qualitat.
—Això mateix, es bona, imbecil. Encara no n'havies vist mai de mercaderia com aquesta: això es cuiro d'Alemanya, sents? Val vint rubles aquest cuiro.
En Semèn, tot encongit, respon:
—On vol que n'haguem de cuiro tant bo, pobres de nosaltres?
—Això mateix. Me pots fer unes bòtes amb aquest cuiro?
—Ben nèt, Excellencia.
El barine va exclamar:
—Ben nèt? Pensa bé pera qui t poses a treballar i am quina mercaderia: m'has de fer unes bòtes que puguin durar un any, que les pugui portar un any sense que sem torcin ni que se m'esquincin. Si ho pots fer, pren aquest cuiro i talla-l, i, si no, refusa. T'ho dic per endavant: si les bòtes se fan malver abans d'un any, te fico a la presó; si m serveixen un any, hauras déu rubles.
En Semèn, tot espantat, dubta, no sab què dir. Mira en Mikhail, el toca amb el colze i li pregunta què ha de respondre: cal acceptar?
En Mikhail signa que sí, i en Semèn
