accepta, comprometent-se a entregar unes bòtes que no s torcerien, ni s'esquinçarien fins al cap de l'any.
El barine crida l vailet, allarga l peu i diu:
—Apa: pren la mida.
El peu del barine es tant gros que cal tallar una segona fulla de paper, anc que la primera sigui ja molt gran. En Semèn pren la mida de la sola, del tormell i s posa a midar la garra; però l paper no arriba pera donar-hi l tom: la garra es groixuda com una biga. Mentre que en Semèn estava prenent la mida, el barine anava mirant a tot-hom de cap a peus.
Se va adonar den Mikhail.
—Hola! Qui es aquest?—va dir.
—Es el meu fadrí: ell es qui farà les bòtes,—va dir en Semèn.
—Tingueu compte! Que m serveixin tot un any!
En Semèn aixeca ls ulls envers en Mikhail, i s'adona que ni tant solament se mira l barine: on mira es enlaire, per sobre del barine, com si vegés alguna cosa. Mirava, mirava, en Mikhail. De sobte somriu am serenitat.
