Vés al contingut

Pàgina:Contes II (Tolstoi, JCC, 1903).pdf/42

De Viquitexts
Aquesta pàgina ha estat revisada.
44
Lleó Tolstoi

—Per què rius, imbecil?—diu el barine.—El que has de fer es procurar que les meves bótes estiguin a punt al temps degut.

En Mikhail va respondre:

—Les vostres bòtes estaran a punt en el moment degut.

—Així ha d'esser,—va fer el barine, tornant-se a posar la xuba.

Sen va anar cap a la porta; però, havent-se oblidat de baixar-se, va topar el front am la llinda. Tot van esser crits i indignació, i després, redreçant-se, se va fregar el cap i va pujar al vozok.

Un cop el barine va haver marxat, en Semèn va dir:

—Vet-en-aquí un que es fort com la pedra foguera; ha romput la llinda, i encara sen burla.

I la Matrena diu:

—Am la vida que porta, es clar que ha de fer goig. Si es de bronzo aquest home! No hi ha perill de que s mori per ara.