En Semèn se va dirigir an en Mikhail:
—Havem acceptat aquesta feina; molt serà que no ns ocasioni algun disgust. Es un cuiro car, el barine es violent... Mentres no fem un bunyol! Tu tens la vista més bona que la meva i la mà més segura: aquí tens les mides, talla-m aquest cuiro. Entretant, jo faré la teva tasca.
En Mikhail va obeir; va agafar el cuiro, el va desplegar i s va posar a tallar.
La Matrena l mirava fer; acostumada a l'ofici, se va extranyar de veure que en Mikhail tallava l cuiro d'una manera diferenta que pera unes bòtes. Ella volia parlar, emperò pensava:
—Sèns dubte no hauré comprès quina mena de bòtes necessita l barine; en Mikhail sab més bé que jo lo que fa. Lo que es jo no m'hi vull ficar.
En Mikhail fa un calçat que cus a la manera dels sandalers. La Matrena, més extranyada que mai; però no s'hi vol ficar, i en Mikhail continúa cusint. Arriba l'hora de
