dinar. En Semèn s'aixeca i veu que en Mikhail ha fet amb el cuiro unes sandalies, en compte d'unes bòtes, ell que no s'havia equivocat mai en res. En Semèn fa un «Ah!»
—La mercaderia està perduda! Què li diré an el barine? On podré trobar una mercaderia semblant an aquesta?
I va dir an en Mikhail:
—Què has fet, amic meu? Tu m'has tirat a perdre! El barine m'ha encomanat unes bòtes, i tu, què has fet?
En aquell mateix moment truquen un gran pic a la porta. Miren per la finestra i veuen el sirvent del barine que ferma l seu cavall a l'anella de la porta. En Semèn sen va a obrir; el sirvent entra esbufegant.
—Bona nit, mestre.
—Bona nit. Què vols?
—La barinia[1] m'envia cercar les bòtes.
—Les bòtes?
—No, les bòtes: el barine ja no n necessita de bòtes: no n portarà pas més. La barinia us desitja molts anys de vida [2].
