—Com s'entén!
—No ha tornat pas viu a casa: ha mort dins del vozok. Arribem, obro, i mel veig ajegut al fondo, tot enquerquerat. Am prous feines l'en havem pogut treure. La barinia m'ha enviat aquí dient-me:
«—Vés i digues al sabater que faci unes sandalies pera un mort en comptes de les bòtes que l barine ha anat a encomanar deixant-li l cuiro. Que cuiti, espera-t, i torna am les sandalies.»
En Mikhail va agafar les sandalies i el cuiro que sobrava, ho va posar tot ben embolicat i va entregar el farcell al vailet, que s'estava esperant:
—Adéu-siau, vós am la companyia! Que Déu vos guardi de mal!
Passa un any, passen dos anys, i vet-aquí que ja fa sis anys que en Mikhail s'està a cân Semèn. Tot va seguint de la mateixa manera; ell no surt mai, no parla gaire i no ha fet la rialleta sinó dos cops: el primer, quan la
