dòna li va donar menjar; el segon, quan la visita del barine. En Semèn no té prou boca pera alabar el seu fadrí; ja no li pregunta mai d'on ve; no té por més que d'una cosa: que en Mikhail sen vagi.
Un dia estaven tots ensems, les criatures jugaven i s'enfilaven per sobre ls bancs, prop de les finestres; la Matrena escalfava les planxes, en Semèn feia anar l'alena, en Mikhail estava acabant un taló. Una de les criatures va anar recolzar-se a l'espatlla den Mikhail, que s'estava a la vora de la finestra, i li va dir:
—Mira, oncle Mikhail; mira una mercadera am dugues nenes: me sembla que vènen cap aquí. Una de les nenes es coixa.
An aquestes paraules de la criatura, en Mikhail deixa la feina i mira al defòra. En Semèn se n'extranya molt: en Mikhail no havia mirat mai al defòra, i vet-aquí que ara mira que mira per darrera ls vidres. En Semèn, que també va a mirar per la finestra, veu, efectivament, una dòna ben vestida que acompanya dues noietes, que duen uns abriguets de pell i mocador de llana al cap. Les nenes s'assemblen, impossible de distingir-les una
