La dòna s posa la coixeta sobre la falda, dient:
—Pren dugues mides d'aquesta; faras una sabata pera l peu de pinya i tres pera l'altre peu; llurs peus són iguals: són bessones.
Després d'haver pres la mida, en Semèn va dir, signant la coixeta:
—Per què es esguerrada? Ho es de naixença?
—No: sa mare la va esguerrar.
La Matrena s fica en la conversa, curiosa de saber:
—Qui ets tu?—diu an aquella dòna.—Qui són aquestes criatures? No ls ets mare?
—No ls sóc ni mare ni parenta, bona dòna: són afillades meves.
—No són de la teva sang, i les contemples tant!
—No les haig d'estimar, si les he criades totes dues am la meva llet! Jo també vaig tenir una criatura, i Déu se me la va emportar: no la contemplava pas tant com an aquestes.
—De qui són aquestes?
