La Matrena s va posar a xerrar amb aquella dòna, qui ls va contar lo següent:
—Ja fa sis anys que són orfanes; el pare va esser enterrat un dimars; la mare va morir el divendres. Orfanes de pare abans de néixer; la mare no va sobreviure ni un dia a llur naixença. Jo allavors vivia al mateix poble amb el meu marit; erem veins; les cases se tocaven. El pare s'estava tot sol treballant al bosc, quan li va caure assobre un arbre, i el va aixafar; va quedar tant malparat que, al cap de poca estona que l'havien portat a casa, va entregar l'ànima a Déu. Tres dies després la seva dòna va anar de part d'aquestes dues nenes. Pobre, solitaria, no va tenir ningú a la vora seu per assistir-la, ni llevadora ni sirventa. Quan va desocupar estava sola. Al matí següent hi vaig anar a veure-la; entro, i ja me la veig, pobreta, tota freda! Al morir havia caigut sobre la menuda i li havia esguerrat el peu. La gent se van ajuntar, van vestir la morta, li van fer la caixa i la van enterrar. Els veins són tots bona gent; les
