nenes se quedaven soles: què fer-ne? Allavors jo era l'unica dòna del poble que criava, alletava la meva primera criatura desde feia vuit setmanes; vaig pendre les nenes per un quant temps a casa meva. Els mujiks se reuniren, per tractar de què s'havia de fer de les nenes, i vet-aquí lo que m van dir: «—Maria, guarda-les a casa teva interinament, segueix criant-les, i dóna-ns el temps necessari per posar-nos d'acord,» Ja havia donat el pit a l'una, emperò encara no havia donat res a l'altra, a la pobre esguerradeta; no pensava pas que pogués viure; i després jo mateixa men vaig donar pena; sumicava; me va fer una llastima! Per què l'havia de deixar patir, pobret angelet de Déu? Li vaig dar mamar i els vaig criar tots tres, el meu i les orfanetes. Jo era jove i forta, menjava bé, vaig tenir molta llet. Nostro Senyor me va ajudar. Alletava al mateix temps dues criatures, i la tercera esperava; quan ne tenia una d'assadollada, agafava la tercera; i Déu me va fer la gracia de poder-les anar pujant. El meu filet va morir al cap de dos anys, i Déu no me n'ha donat cap més. D'allavors ençà, les coses ens han anat bastant bé i
