ara ns estem al molí, al molí d'un mercader. Guanyem bastant, ens donem bona vida, però no tinc fills. Què faria jo ara si no tingués aquestes nenes? M'estaria sola. Com voleu, doncs, que no me les estimi i que no les contempli? Són l'alegria dels meus ulls, la cera del meu ciri [1].
La dòna va estrènyer sobre l seu cor les nenes, va fer un petó a la coixeta i s va aixugar els ulls, plens de llagrimes.
«Se pot viure sense pare ni mare: no s pot viure sense Déu», diu el proverbi.
Així van parlar, i aquella dòna s va disposar pera anar-sen. Quan els de la casa la van haver acompanyada fins a la porta van girar el cap envers en Mikhail, i aquest s'estava am les mans plegades sobre ls genolls, els ulls enlaire i somrient.
En Semèn s'hi va acostar i li va dir:
—Què fas, Mikhail?
- ↑ Terme d'afecció. Locució popular.
