En Mikhail se va aixecar, va deixar la feina, se va treure l davantal, va saludar el patró i la mestressa, i els va dir:
—Perdoneu-me, patró! Déu ja m'ha perdonat: perdoneu-me vosaltres també.
I els patrons veuen que una claror extranya envolcalla en Mikhail. En Semèn s'aixeca, el saluda i li diu:
—Ja veig, Mikhail, que tu no ets un home com els altres i que no t puc tenir am mi, ni interrogar-te. Diga-m solament una cosa: per què estaves tant trist i tant aixafat quan te vaig trobar i portar a casa? Per què t'has asserenat quan la meva dòna t va oferir menjar? Allavors vas somriure i et vas asserenar. Més tard, quan el barine va venir a encomanar les bòtes, vas somriure altra vegada i et vas asserenar encara més, i ara, quan aquesta dòna ha portat aquelles nenes, has somrigut per tercera vegada i t'has posat tant content! Digues-me, Mikhail, per què surt de tu aquesta claror i per què has somrigut tres vegades?
I en Mikhail va respondre:
—Estic tant content, perquè Déu m'havia castigat, i ara m'ha perdonat. He somrigut tres vegades perquè havia d'apendre tres
