paraules divines, i ja he aprés les paraules. He après la primera paraula quan la teva dòna ha tingut pietat de la meva miseria: allavors he somrigut per primera vegada. He somrigut per segona vegada quan el barine ha vingut a la teva isba, perquè allavors la segona paraula m'ha estat revelada; i ara, veient les nenes, he après la tercera paraula divina i he somrigut per tercera vegada.
I en Semèn li pregunta:
—Digues-me, Mikhail, per què t'havia castigat Déu i quines són aquestes paraules, i així jo també les sabré.
I en Mikhail va respondre:
—Déu m'ha castigat pel meu desobeiment. Jo era un angel al cel i vaig desobeir. Jo era un dels angels del cel. Nostro Senyor me va enviar a la terra a cercar una ànima, l'ànima d'una dòna. Vaig baixar a la terra i vaig veure una dòna enlletigada, malalta, que acabava de donar la vida a dues nenes. Aquelles criatures sumicaven al costat de la mare, massa debil pera poder-los donar mamar. Quan ella m va veure va compendre que Déu demanava la seva ànima; va plorar i va suplicar:
