»—Angel de Déu, el meu marit s'ha mort ara fa tres dies perquè, trobant-se al mig d'un bosc, un arbre li va caure assobre; jo no tinc ni mare, ni germana, ni tia; les meves orfanetes no m tenen sinó a mi! No t'enduguis la meva pobre animeta: deixa-m pujar els meus fillets, que ls pugui veure caminar sols: les criatures no poden viure sense pare ni mare.
»jo vaig obeir a la dòna, vaig posar una criatura al seu pit i l'altra als seus braços; vaig tornar al cel, me vaig presentar davant de Déu i li vaig dir:
»—No me n'he pogut endur l'ànima de la partera. El pare era mort de desgracia, ella té dues bessones i m'ha suplicat que li deixés el temps de fer pujar els seus fillets, que no poden viure sense pare ni mare. No me n'he pogut endur aquella ànima.
»Nostro Senyor me va respondre:
»—Vés, i porta-m l'ànima d'aquesta mare, i vindrà un dia que tu coneixeras tres paraules divines: apendras lo que hi ha dins dels homes, lo que no es donat a l'home i lo que fa viure ls homes. Quan tu hauras après aquestes tres paraules, tornaras al cel.
