Vaig tornar a la terra, i men vaig endur l'ànima de la pobre mare. Les criatures varen deixar el pit maternal, el cadavre va caure del costat esquerre, aixafant el peu d'una de les nenes. Mentre que m vaig aixecar per dessobre de la cabana, pera portar l'ànima al Criador me va agafar un torb, les ales sem van fer feixugues i m varen caure; l'ànima va pujar tota sola envers Déu, i jo vaig romandre jaient en terra a la vora del camí.
I en Semèn i la Matrena comprengueren allavors qui havien vestit i nodrit, qui havia viscut amb ells.
Ploraven de goig i d'emoció, i l'angel els parlà encara:
—Jo vaig romandre sol en el camí, sol i nu. Fins allavors no havia conegut cap de les miseries humanes, ni l fred, ni la fam. Vaig devenir home, vaig tenir fam, vaig tenir fred, i no vaig saber què fer. Vaig veure una capella consagrada a l'Eternal, vaig voler refugiar-m'hi; la porta era tancada am pany i
