clau. No podent entrar, me vaig asseure sobre l bancal, cercant d'abrigar-me del griso. Va venir la nit, vaig tenir fred, vaig tenir fam, jo patia, jo tremolava, la pena s va apoderar de mi. De sobte, vaig sentir passos pel camí: era un home que venia portant unes bòtes; parlava tot sol. Vaig veure per primera vegada la cara mortal de l'home, d'ençà que jo també m'havia tornat home, i vaig tenir por d'aquella cara; me vaig girar. El vaig sentir que parlava an ell mateix: «Com ho faré pera donar menjar a la dòna i a les criatures? Com ho farem pera abrigar-nos del fred els nostres membres balbs?» I jo pensava: «Jo m moro de fred i de fam i vet-aquí aquest home que passa; no pensa sinó en les seves necessitats, no podrà pas socorre-m.» L'home m va veure, va arrugar el front, devingué terrible i va passar de llarg... Ja vaig perdre l'esperança. Sobtosament vaig sentir que tornava i ja no l vaig reconéixer: la mort havia passat abans per la seva cara, mentre que ara s'havia tornat viu, i vaig veure l'imatge de Déu sobre aquella cara. Va venir cap a mi, me va vestir, me va agafar per la mà i m va portar a casa seva. La seva
