muller era sobre l bancal de l'isba, i va parlar; aquella dòna era encara més terrible que l seu home, l'halè de la mort sortia dels seus llavis, l'halè mortal de les seves paraules me tapava la respiració, me va entrar un defalliment! Ella m volia tornar al fred, a l'agonia, a la mort, i vaig compendre que ella també s moriria treient-me de casa seva. Tot d'un cop son marit li parlà de Déu. Tot seguit la dòna s transformà; me va fer menjar, i com me mirava, vaig alçar els ulls envers ella: la morta s'havia tornat viva, i vaig reconèixer Déu en la seva cara. I me vaig recordar de les paraules de Déu: Tu coneixeras lo que hi ha dins dels homes. Vaig apendre així que hi ha dins dels homes l'amor. Content de tenir la revelació d'una de les paraules divines, vaig somriure allavors per primera vegada: no comprenia encara lo que no es donat a l'home, i lo que fa viure ls homes.
»Feia un any que vivia am vosaltres; el barine va venir encomanar unes bòtes, unes bòtes que devien durar un any sense torce-s ni esquinçar-se. Mel vaig mirar, i vaig veure al costat d'ell un dels meus companys, l'angel de la mort: ningú l va veure més que jo;
