vaig compendre lo que fa viure ls homes. Vaig compendre allavors que Déu m'havia revelat la darrera paraula, que ja m perdonava; i vaig somriure per tercera vegada.
I l'angel se va despullar de la seva forma terrestre i s revestí de claror; els ulls humans no pogueren soportar-ne l'esclat; elevà la veu, qui semblà venir, no d'ell, sinó del cel, i digué:
—I vaig compendre que l'home no viu de les seves necessitats propries, sinó que viu per l'amor. No era donat a la mare saber lo que faria viure ls seus fillets; no era donat al barine saber què li feia falta; no es donat a cap home saber si li caldran aquest vespre unes bòtes pera portar-les en vida, o bé unes sandalies pera portar-les mort... Vareig restar vivent quan jo era home, no perquè m cuidés de mi mateix, sinó perquè hi va haver amor en un passavolant i en la seva dòna: van tenir pietat de mi i em van estimar. Les orfanetes van viure, no perquè hi van pen-
