no ho vols creure puja-hi tu mateix i ho veuras.
El mercader pobre no va entrar en discussió, i va dir simplement:
—No cal mirar res, ja ho crec. D'aquí-avant ja sabré que les rates roseguen el ferro. Adéu-siau!
I el mercader pobre sen va anar.
En essent al carrer, va veure un noiet que jugava: era l fill del mercader ric; el va amanyagar, sel va posar al braç i se l'en va dur a casa seva.
L'endemà, el mercader ric va trobar el pobre, i li va contar la seva desgracia: li va explicar que li havien robat el fill, i li va preguntar si n'havia hagut esment i si n sabia res.
El pobre li va contestar:
—Com de fet, ahir, quan jo sortia de casa teva, vaig veure un esparver que s llençava sobre l teu fill i se l'enduia.
El mercader ric se va enfadar i va dir:
—No t dónes vergonya de burlar-te de mi? Per ventura s'ha vist mai que un esparver s'emportés una criatura?
—No, no ho dic pas per riure. No té res
