Vés al contingut

Pàgina:Contes II (Tolstoi, JCC, 1903).pdf/77

De Viquitexts
Aquesta pàgina ha estat revisada.
79
La noia-rateta

Les montanyes li respongueren:

—El rat es més fort que nosaltres: ens rosega.

Allavors l'home va anar trobar el rat i li va dir:

—Tu ets l'esser més fort del món: emmullera-t am la meva filla.

I el rat hi va consentir.

L'home sen va tornar am la seva filla i li va dir:

—El rat es el més fort de tots: ell rosega les montanyes, les montanyes aturen el vent, el vent fa fugir els nuvols i els nuvols tapen el sol; altrament, el rat consent en casar-se am tu.

La noia va replicar:

—Sí, però com se pot fer això? Com se pot casar una amb un rat?

I l'home, novament murmurà:

—Ai! Si ma filla s pogués tornar rateta!

Tantost la filla s tornà rateta i s'emmaridà amb el rat.