Vés al contingut

Pàgina:Contes II (Tolstoi, JCC, 1903).pdf/83

De Viquitexts
Aquesta pàgina ha estat revisada.
85
Els dos germans

aquesta rivera, agafar els ossets, portar-los an aqueixa casa i trobar tots dos la felicitat.

Emperò l gran va respondre:

—Jo no aniré pas a cercar els ossets, i no t'aconsello tampoc de fer-ho. Primerament, car aquesta inscripció no se sab si es veritat, potser sia feta expressament pera atrapar els passatgers; després es possible que l'haguem llegida malament; i també, admetent que això sia veritat, passarem la nit a la forest, no trobarem la rivera, i ens perdrem. Adhuc trobant la rivera, que la podrem passar? Potser es ampla i rapida, i, si la passem, es tant facil d'agafar els ossets? L'óssa pot escanyar-nos, i nosaltres trobarem la mort per tota felicitat. D'altra part, si reeixim a agafar els ossets, potser no podrem fugir sense reposar-nos fins a la montanya. Per ultim, ací no diu quina mena de felicitat se troba en aquella casa; potser es una felicitat que nosaltres no sabrem què fer-ne.

Emperò l petit va replicar:

—Jo no só pas del teu parer; això no ha estat escrit sobre aquesta pedra sense més ni més, i el sentit de l'inscripció es clar i precís. Primerament, no hi ha pas un tant gran