perill a córrer. Si nosaltres no hi anem, un altre podrà descobrir aquesta pedra i trobar la felicitat en lloc nostre. Sense un treball anterior no hi ha res al món que ns pugui donar gust. D'altra part, no vull esser tingut per covard.
El gran li va respondre:
—Tu ja sabs el proverbi: «Qui tot ho vol, tot ho perd», o bé també aquest altre: «Val més un aucell a la mà que no pas cent volant».
El petit va replicar:
—I jo també he sentit a dir: «Qui no risca no pisca»; o bé també: «Qui no posa l ventre en perill no mor fart»... Anem anem, ja es temps que jo marxi.
El petit se va allunyar, i el gran va romandre.
Un poc més lluny, en la forest, el petit va trobar la rivera, la va atravessar, i a la vora oposada va veure l'óssa que dormia; va agafar els ossets, se va posar a córrer sense girar-se, i va pujar la montanya.
Apenes va arribar al cim que una gran generació l varen anar a trobar i el van acompanyar a la ciutat, d'ont el nomenaren tzar.
