Aquesta pàgina ha estat revisada.
87
Els dos germans
Va regnar cinc anys; l'any que feia sis, un altre tzar, més fort que no pas ell, li va declarar la guerra, va conquerir la ciutat i l'en va treure.
Allavors el germà petit va començar altre cop a anar perdut i va tornar ont era son germà gran.
Aquest vivia tranquillament a pagès, séns riquesa, emperò també sens pobretat.
Els dos germans foren ben contents de recontar la vida llur.
—Ja veus bé prou,—va dir el gran,—que jo tenia raó; jo he viscut sense trasbals; tu, encara que tzar, pensa quina vida més atormentada no has dut.
El petit li va respondre:
—No m sab gens greu la meva aventura de la forest: es veritat que ara só decaigut, més jo tinc pera embellir la meva vellesa, el cor ple de records, mentre que tu pocs ne tens.
