La jove li confessà que s'hi estava millor que en terra; i com sa mare li supliqués que s quedés, ella refusà, car havia promès a son marit que retornaria aviat.
—Emperò,—li va dir sa mare,—com ho faras pera tornar a casa teva?
—Cridaré: «Ossip! Ossip!» i ell vindrà a la riva i em pendrà.
—Molt bé dius! Però al menos queda-t am nosaltres aquesta nit!
La Maixa s va ficar al llit i s va adormir; i la mare va agafar una destral i sen va anar a la vora de l'aigua.
En essent allí, se va posar a cridar: «Ossip! Ossip! Surt, surt!
El reptil va aparèixer. Allavors la mare, amb un cop de destral, li va tallar el cap, i l'aigua va tornar vermella de la seva sang.
La mare va tornar a casa seva. La Maixa s'acabava de despertar i va dir:
—Men vaig tot seguit cap a casa meva, mareta del meu cor.
Se va carregar al coll la menuda, va donar la mà al nen, i sen va anar.
Quan fou prop de l'aigua, va cridar: «Ossip! Ossip! Vine-m a cercar!» Més ningú
