Aquesta pàgina ha estat revisada.
92
Lleó Tolstoi
va respondre a la seva crida; va veure que l'aigua era vermella, i que un troç lluny, per sobre l'aigua, surava l cap de la serp.
Allavors la Maixa va abraçar son fill i sa filla, i els va dir:
—Com que ja no teniu pare, tampoc vull que tingueu mare. Tu, filla meva, sigues oronella: vola per dessobre de les aigues; i tu, fil meu, sigues rossinyol: canta a trenc d'auba. En quant a mi, seré cucut: ploraré l meu marit mort.
I tots tres van volar envers diferents encontrades.
