—Està bé!—va dir l'agró.—Me sacrificaré per vosaltres: vos hi portarté d'un a un, perquè tots plegats no podria portar-vos.
Els peixos se van alegrar, i cadaú d'ells volia esser el primer de passar.
—Porta-m a mi! Porta-m a mi!—s'exclamaven.
I l'agró va començar el transport.
Agafa un peix, se l'emporta an el camp veí, i sel crospeix.
Ne va menjar així una gran quantitat.
Dins aquell mateix temps vivia a l'estany un cranc vell. Quan va veure que l'agró se n'enduia ls peixets, va compendre l'astucia i li va dir:
—Ep, l'agró! Que no m'hi voldras dur a la casa nova?
L'agró va agafar el cranc i se l'en va dur.
Arribat al camp, l'agró va voler deixar el cranc; emperò aquest, atalaiant les espines dels peixos escampades per allí en terra, va estrènyer am les seves estenalles el coll de l'agró i el va escanyar.
Després sen va tornar cap a l'estany i ho va contar tot an els peixos.
