Vés al contingut

Pàgina:Contes II (Tolstoi, JCC, 1903).pdf/95

De Viquitexts
Aquesta pàgina ha estat revisada.
97
Els xacals i l'elefant

L'elefant va dir que sí i va anar darrera del xacal.

Aquest el va emmenar dins un aiguamoll, i l'elefant s'hi va mig enfonsar.

I el xacal li va dir:

—Ara, ja pots manar! Estem promptes a executar les teves ordres.

L'elefant va respondre:

—Ordeno que m treieu d'aquí!

El xacal se va posar a riure:

—Agafa-m la cua am la trompa, i et treuré d'aquí tot seguit.

L'elefant, sorprès, va replicar:

—Tu no m pots treure solament am la cua!

—I, doncs, per què ordenes allò que es impossible d'executar?—va fer el xacal.—Per això es tot justament que ns varem treure de sobre l'altre tzar.

L'elefant se va morir dins el fanguer, i els xacals el van devorar.