Am la seva enorme grapa, el lleó l va girar. El goç se va alçar vivament i s va posar a fer el maco davant del rei dels animals.
El lleó va contemplar el goç i va fer anar el cap de dreta a esquerra, sense tocar-lo.
Quan el proprietati de la casa de feres va tirar carn al lleó, l'animal va separar-ne un trocet i el va deixar pera l goç.
El vespre, quan el lleó s va ajeure, el gocet se va extendre prop d'ell, posant el cap sobre la pota de la fera.
D'aquell dia ençà, el gocet vivia dins la gabia del lleó, que no l tocava per res. Menjaven i dormien junts. El lleó devegades se dignava jugar amb ell.
Un dia, el mateix barine va tornar a la casa de feres i va reconèixer el goç; va demanar aleshores a l'amo de les besties feres que li tornés l'animalet. L'amo hi va consentir; emperò quan va cridar el goç pera fer-lo sortir de la gabia, el pèl del lleó s va esterrufar, i l'animal va bramolar.
Amb això, van deixar-lo estar, i van viure tot un any en companyia l'un de l'altre.
Més al cap d'un any, el goç va caure malalt i va morir. El lleó, allavors, va deixar
