Aquesta pàgina ha estat revisada.
101
El lleó i el goç
de menjar; ensumava i llepava l goç o l girava am la pota. Quan va compendre que la bestiola era morta, va fer un bót, el pèl se li va esterrufar, i fuetejant-se l cos am la cua, se va tirar assobre ls barrons de la gabia, mossegant-los: tot el dia va estar bramolant am gran neguit, i després se va gitar prop del goç mort i s va calmar.
El domador volia endur-sen el cadavre del goç, emperò l lleó no hi deixava acostar ningú. La gent se van creure que l'animal oblidaria la seva pena si li donaven un altre goç; però l lleó tot seguit el va fer miques i a bocins. Després va agafar entre les seves potes el cadavre del seu companyonet, i romangué cinc dies immobil: el sisè dia se va morir.
