CUARTA CONVERSASIÓ ENTRE SARO PERRENGUE
ET DOTOR CUDOL.
| Saro.
|
Otra vez como está usté?
á la cuarta da ó no da.
|
| Dotor.
|
¿Ya tornes á vindre, Saro?
|
| Saro.
|
¡Cóm que si vinc! y con sal;
pero sepia usted que vengo
con mucha formalidad.
¿Usted sabe con quién parla?
|
| Dot.
|
¿Y esta pregunteta ahon va?
pareix que ho digues de chausa.
|
| Saro.
|
No pregunte fora trast,
ni tompoc gaste ya chanses.
|
| Dotor.
|
¿Que ya de cheni has mudat?
|
| Saro.
|
¿Quí es el home que no muda
en veures en puestos alts?
|
| Dotor.
|
Em fás estar como un tonto;
¿qué quin empleo tan dat?
¿eres llautinent , alcalde,
rechidor ?:::
|
| Saro.
|
No es calfe el cap;
¿ignora usted que mon pueblo
em va nomenar brocál
elector, y que estiguí
en casa de la Siutat
mesclado en los hombres grandes?
|
| Saro.
|
Pues ya ho sap:
y sepia que desde entonces
todo hu parlo en castellán;
pues tot sapega en lo mon,
manco la salut; es tant
lo que ma fet á esta llengua,
que la mehua dòna está
contra mí feta un dimoni,
y está sempre predicant
que parle com ella parla:
diu que estic esperitat:
y té la tonta resèl
que en la chunta em feren mal.
|
| Dotor.
|
¿Pues la tal chunta no era
composta de Valencians?
|
| Saro.
|
Si Señor, mes molts parlaben
un castellá molt serrát.
Tot un dia y una nit
vach tindre yo al meu costat
dos Retors com dos castells,
homens de formalitat,
y ningú dels dos parlaba
ni sabia el valenciá.
|
| Dotor.
|
¡Cuant suat degueres veuret
pera haber de contestar
cuant algo te preguntaben!
|
| Saro.
|
¿Qué es lo que ha dicho, suat?
mes fresc que una camarrocha,
ben contents varen quedar,
y moferiren ses cases
pera cuant volguera anar
á comer cuatro perdises.
|
| Dotor.
|
Cóm se degueren burlar
de oubir tes castellanades!
|
| Saro.
|
¡Si tal haguera pensat!:::
|
| Dotor.
|
¿Qué hagueres fet?
|
| Saro.
|
Asentarlos
cuatre ó sis tantarantáns.
|
| Dotor.
|
Estás borracho! estás loco!
als ministres del Altar!
als Sacerdots del Señor!::
|
| Saro.
|
¡Bo, bo, bo, qué arrere está!
¡que poc sap vosté de coses!
En lo dia els miren ya
con el desprecio mayor,
como cosas por demas,
|
| Dotor.
|
Tots no pensarán ayxí.
|
| Saro.
|
Si no tots, una gran part:
yo sé lo que ha vist y ohuit.
|
| Dotor.
|
Esta es la pena, este el mal,
que parlen dabant de uns homens
que no els saben retrucar,
y els plantifiquen idees
les mes negres é infernals.
|
| Saro.
|
Pues vacha vosté y retruquels
y vorá com li dirán:::
|
| Dotor.
|
¿Qué em tenen de dir á mi?
|
| Saro.
|
A vosté y al mes pintat:
¿qué ells saforren en ningu?
|