|
|
com no sarriben á dar
á lo que siga rahó,
vorá que pronte es mourá
un vall com el de Torrent,
que sempre sacaba en mal.
Per este resel, yo sempre
ha anat á tots moderant,
perque ha vist la cosa prima.
¿Si aun home que está enfadat,
y va á reñir en un atre,
y té el puñal en la ma
y vosté en lloc de detindrel
y de llevarli el puñal
li aconsella que li pegue,
linsta y el mou, ¿qué fará?
Una desgracia segura.
Este era el nostre cas.
Yo en España vea mil
y mil que estaben posats
á que la sanc correguera,
y sempre el cor apretat
tenia al veure els estragos
que sanaben á causar,
perque chusts per pecadors
nagueren mort á millars:
esta pena era la mehua:
de sertes clases y estats
eren ben pocs ó ninguns
els que sagueren lliurat.
¿Y era rahó? ¿y era chust?
Pues anem á latra part
En vista de asó els servils
al veure que sa portat
la cosa en tant de chui,
¡cóm son tan descabesats
alguns de ells, que encara parlen
contra el sistema churat
anant contra la corrent
y la opinió cheneral!
¿Qué voldrán estos malignes?
Pues qué acás desicharán
que España toque á degolla?
Deu que nos lliure de tal.
|