No, bona dama, no: no passaré la porta.
No eixireu?
Eixirà.
Dic que no, assossegueu-vos: no creuaré aquest llindar fins que mon senyor torni de la guerra.
Això és empresonar-se sense llei! Anem: recordeu-vos que deveu visita a nostra bona amiga que està de part.
Li desitjo de cor un breu moment, i la visitaré amb mes oracions: mes jo no puc anar-hi.
I per què?
No és pas per no cansar-me, ni per manca d'afecte.
Vós hauríeu estat un altra Penèlope, Diuen, però, que tota la llana que filà mentre durà l'absència d'Ulisis, no serví per altre que per arnar tota la roba de Itaca. Anem: voldria que aqueixa tela fos tan sensible com vostre dit, a fi que, per pietat, deixessiu de punxar-la. Veniu, veniu amb nosaltres.
No, bona dama, no; perdoneu, mes no em mouré.
