Pàgina:Coriolà (1918).djvu/27

De Viquitexts
Salta a la navegació Salta a la cerca
Aquesta pàgina ha estat revisada.


VIRGÍLIA

   No, bona dama, no: no passaré la porta.

VALERIA

   No eixireu?

VOLÚMNIA

   Eixirà.

VIRGÍLIA

   Dic que no, assossegueu-vos: no creuaré aquest llindar fins que mon senyor torni de la guerra.

VALERIA

   Això és empresonar-se sense llei! Anem: recordeu-vos que deveu visita a nostra bona amiga que està de part.

VIRGÍLIA

   Li desitjo de cor un breu moment, i la visitaré amb mes oracions: mes jo no puc anar-hi.

VOLÚMNIA

   I per què?

VIRGÍLIA

   No és pas per no cansar-me, ni per manca d'afecte.

VALERIA

   Vós hauríeu estat un altra Penèlope, Diuen, però, que tota la llana que filà mentre durà l'absència d'Ulisis, no serví per altre que per arnar tota la roba de Itaca. Anem: voldria que aqueixa tela fos tan sensible com vostre dit, a fi que, per pietat, deixessiu de punxar-la. Veniu, veniu amb nosaltres.

VIRGÍLIA

   No, bona dama, no; perdoneu, mes no em mouré.