Pàgina:Coriolà (1918).djvu/30

De Viquitexts
Salta a la navegació Salta a la cerca
Aquesta pàgina ha estat revisada.


TITUS LÀRTIUS

   Vostre cavall és meu.

MÀRCIUS

    Veneu-me'l ara.

TITUS LÀRTIUS

    Ni us el venc ni us el dono: vos el deixo
 per mig centenar d'anys. Cal que s'intimi
 la rendició d'eixa ciutat.

MÀRCIUS

    Es troben
 molt lluny els dos exèrcits?

MISSATGER

    A mitja hora.

MÀRCIUS

    Oïrem sos clarins com ells els nostres.
 Ara, Mart, fes que ràpids, jo t'ho prego,
 nostra feina complim, i que amb els glavis
 fumejant poguem dur, després, auxili
 al camp dels nostres. Au! soneu, trompetes.
(Se sent un toc de parlament i apareixen dos Senadors
 i altra gent sobre el mur de Corioles.)
 Es troba en aqueix mur Tul·lus Ofídius?

SENADOR PRIMER

    No, ni cap home que menys qua ell vos temi,
 que és tant com gens.
 (Tabals darrera el mur.)
 Eixos tabals infanten,
 brollen jovent. Aqueixos murs a troços
 veurem ans que en presó se'ns converteixin.
 Nostres portes, que us semblen ben barrades,