Pàgina:Coriolà (1918).djvu/31

De Viquitexts
Salta a la navegació Salta a la cerca
Aquesta pàgina ha estat revisada.


 són fermades amb joncs: s'obriran soles.
 (Tumulte guerrer a dins.)
 Oiu cap allà baix? Allí és Ofídius:
 escolteu quína feina fa dels vostres
 boi desfets.

MÀRCIUS

    S'abraonen.

TITUS LÀRTIUS

    Eix estrèpit
 sigui nostra lliçó. Porteu escales!
 (Entren els Volsques.)

MÀRCIUS

    Ixen de la ciutat... veieu? No ens temen!
 Poseu l'escut davant del pit, i a veure
 si els feu cara amb cor fort, més que els escuts!
 Avenceu, valent Titus... ens menyspreen
 com no ens pensàvem pas, i això, de rabia,
 em té ja suant sang. — Companys, seguiu-me!
 Al qui es vulgui girar pendré per Volsque,
 i li faré provar mon cop de llança.
 (Ix.)
(Batalla. Romans i Volsques combaten, reculant els Romans. Màrcius entra de nou.)

MÀRCIUS

    Que la pesta del sur vos caigui a sobre,
 borts de Roma, bestians!... Mals grans i llepres
 cobreixin vostre cos, perquè se us fugi
 ans que se us vegi, i un infecti l'altre
 tan sols sentint-ne el vent! Animes d'ànec
 en forma d'homes, còm us fan paüra
 uns esclaus que batrien fins els micos?
 — Plutus d'infern! Ferits tots al darrera...
 rojos d'esquena i amb les cares grogues