són fermades amb joncs: s'obriran soles.
(Tumulte guerrer a dins.)
Oiu cap allà baix? Allí és Ofídius:
escolteu quína feina fa dels vostres
boi desfets.
S'abraonen.
Eix estrèpit
sigui nostra lliçó. Porteu escales!
(Entren els Volsques.)
Ixen de la ciutat... veieu? No ens temen!
Poseu l'escut davant del pit, i a veure
si els feu cara amb cor fort, més que els escuts!
Avenceu, valent Titus... ens menyspreen
com no ens pensàvem pas, i això, de rabia,
em té ja suant sang. — Companys, seguiu-me!
Al qui es vulgui girar pendré per Volsque,
i li faré provar mon cop de llança.
(Ix.)
(Batalla. Romans i Volsques combaten, reculant els Romans. Màrcius entra de nou.)
Que la pesta del sur vos caigui a sobre,
borts de Roma, bestians!... Mals grans i llepres
cobreixin vostre cos, perquè se us fugi
ans que se us vegi, i un infecti l'altre
tan sols sentint-ne el vent! Animes d'ànec
en forma d'homes, còm us fan paüra
uns esclaus que batrien fins els micos?
— Plutus d'infern! Ferits tots al darrera...
rojos d'esquena i amb les cares grogues
