Aquesta pàgina ha estat revisada.
que a compàs donava, trista,
sa campana d'En Figuera,
es trepig d'un cavaller,
pes carrer de sa Portella,
alegrà es cor de la jove
que guaitava a sa finestra.
Però, mentres arribava
tot xalest just a baix d'ella,
es drac rossegant sortia
de per dins sa claveguera.
I la jove, que amb sa vista
travessava ses tenebres,
ve la vida perillar-ne
des qui era la vida seua.
Per ‘xo quant l'escometia,
per resposta li diu ella:
—Bartomeu, treu-te l'espasa,
guarda, que t'envest la fera!
S'enamorat cavaller
mira en torn a tota pressa,
treu s'espasa i se redossa
just a baix d'una capella.
