Aquesta pàgina ha estat revisada.
Un fanal d'oli penjava,
i sa llum veure li deixa
aquell drac que se'n venia
sonant s'escata lluenta.
Es cavaller se mirava,
tot a un temps, d'aquella fera
es barram, s'espasa nua,
sa capella i sa finestra.
S'amor li dava coratge,
son nom es desig de vénce',
sa fe confiança en Déu...
Es drac envest i ell espera.
Cau a sota es cavaller,
però no ès ell qui gemega:
valga que li ha entrat s'espasa
per mig de sa gargamella!
Els veinats tots devallaren
amb gresols i llumeneres.
i de cop foren allà
cans d'ajuda i gent valenta.
I es capità Coc d'Alcúdia
ses patrulles conegueren,
