Pàgina:Coses nostres - Bartomeu Ferrà i Perelló (Obradors de Ca Nostra 1926).pdf/42

A l'hora d'ara aquest atlot deu fer deu anys; sap servir missa, jugar a la bolla i encerolar caps; té una capella de cartó i fusta, i quant l'endomassa, son pare el se mira ple d'esperança de que l'ha de veure capellà. De sa mare no vos vui dir res; té mitja pessa d'escambrai brodada de cadeneta que li varen regalar quant era fadrina, i mai n'ha fet res, i ara manco, perque ha d'esser pels camis des seu Periquet. Lo que'l comana a Déu, els novenaris que li costa, ningú ho sap; i ès natural! No tenen al­tra cosa, i si en Periquet se moria ternarien locos. Per això li donen tot quant vol, i ara que venen festes, un mes antes ja li apareien per fer es betlem. Però, per dir la veritat, qui du sa varera més forta en so betlem no ès en Perico: son pare ès qui cada any, cada any, pert deu vetlades i quatre diumenges per fer un bon betlem. Per Sant Tomàs davalla d'un sostret es covo a on hi té composts amb paia més de tres dotzenes de pastors de terra, xots, casetes i altres arreus, los mira si hi ha caps romputs o brassos fora des lloc, los ho afegeix amb aigo cuita i llavô amb un pinzell aposta los dóna una passada de verniç o d'òli.
Un dels diumenges abans de Nadal, per no perdre feines, se'n va a Sa Font Santa a cercar barba d'olivera, perque si l'hagués de comprar a Plaça sa gastaria un duro i no li bastaria ni