Pàgina:Coses nostres - Bartomeu Ferrà i Perelló (Obradors de Ca Nostra 1926).pdf/43

per comensar. Un altre diumenge pren els atapins cap a S'Arenal amb un saquet an es coll, a du copinyes i branques de sibina; i si de passada troba cap safareig, també s'atura a prendre un poc de llim, que això, posat entre ses juntes de ses penyes, fa de lo millor. Quant té tot es concert apareiat, i han elegit es quarto per endingar-lo, que sol esser es de jeure, llavô espolsa sa cova, que ès de suro amb set o vuit portals, i té feina senyada per tres dies no més posant els rayos a l'Esperit Sant.
Des sòl de sa caixa treu el Pare Etern, els àngels i tota sa glòria de paper pintat (com tantes que ara en s'usen!), i clars són els anys, que, o bé ses arnes o qualque ratolí, no li hagin feta tala; però ell, que ès enginyós, amb un poc de safrà i tinta vermeia sol obrir ses juntes a qualque ruïna i reforçar els lletreros an els àngels que duen esborrat es «pax hominibus.»
Encara que s'hi posi amb temps, ja ès ben incert que quant toquen matines ell no estiga componguent s'anuncio o posant es fil a sa campana de s'ermita, o cosint ses cortines que tapen per davant i pels costats sa cova. Sa dona li ajuda i en Perico tresca per davall es taulado, fet amb posts des llit, i qualque volta fa curt son pare, si ès que remenant ses rabasses tira un endiot dins es torrent.