I tot això ho fa de bona gana i amb delit, i gasta, si importa, un sou de güies i tatxetes, i vuit doblers de neules per penjar davant, i dues iliures d'oli per provar s'efecte. Però que ningú hi vagi mentres el compon, que no li guaitin els veinats ni cap beata amiga de sa dona. Es betlem no's mostra fins a mitja nit des dia de Nadal.
Quant tot està compost, llavô que hi vagin parents i coneguts i gent externa; cada vetlada de totes ses Festes ell serà a ca-seua i el tendrà encès fins a les deu, i cremarà esprígol i encens, i arrambarà cadires a tothom perque descans.
En Periquet, de part de dins, estira es fil d'empalomar an es pagès que estella, o fa fer via a s'ase que dona voltes a sa sínia.
Llavô ès s'hora de veure en Francisco Maria tan gojós i satisfet, quant reb s'enhorabona i els molts anys! Que li alabin sa neu des llunyedà, i sobre tot sa glòria, i el faran feliç.
—Ja tornaran en haver-hi els Innocents, pels Reis, i veuran el Bon Jesús assegudet a sa cadira; i si tenen altres coneguts, que los ho diguen: fins per Sant Antoni no'l descompondrem.—
I mentres tant que pujen i devallen ses comparses, senten abaix de s'estudiet:—Hi ha betlem?
Pàgina:Coses nostres - Bartomeu Ferrà i Perelló (Obradors de Ca Nostra 1926).pdf/44
Aquesta pàgina ha estat revisada.
