Pàgina:Coses nostres - Bartomeu Ferrà i Perelló (Obradors de Ca Nostra 1926).pdf/45

I com no tenen llum a sa botiga, succeeix que es jovent enamorat, que folga riguent-se des betlem i de son amo, a força de sempentes tomba qualque pastora damunt sa pedruscada. Fins aquí són amics! En Francisco Maria no fa pus bona cara, i amb un facin favor! los enretira dient:—«De dos en dos, i els altres que tenguen paciència.»—
Aquest tira-muixell cada diumenge cansa a na Maria Jusepa, perque s'hi ha girada tanta patulea que ja no miren gens si són a casa externa; i mentres no hi ès s'homo, qualque llengo fresca diu si el Rei Moro du es calçons amb bufes, o xerra que la mar no ès natural perque no hi veuen ones; i cada qual hi diu sa seua com si haguessin pagat per criticar. I quant arriba s'homo, tot le hi conta i li aconseia que no el vulga mostrar o que el desfaci, que serà lo millor.
En Francisco Maria diu que encara ès prest, i sobretot que no l'ha vist encara cap vicari, ni la senyora Matgina que digué que hi aniria amb ses ninetes; que ell ha vist tots els altres que se mostren i no n'hi ha cap de tan bo sinó un altre, amb un roi d'aigo al viu, que si fos ara le hi havia de posar.
Amb això arriben dos manobres, de part de ca don Jordi des costat, a avisar-los que demà matí de bon dilluns han de desembossar sa